​Salut mental, violència i mitjans de comunicació: el cas Maroto

Després que la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez; el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i l'exvicepresident del govern espanyol i candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid, Pablo Iglesias, rebessin amenaces de mort per carta la setmana passada, l'actualitat continua marcada per un fet de les mateixes característiques. La ministra d'Indústria, Reyes Maroto, ha rebut un paquet que, segons informen els mitjans de comunicació, va ser enviat per una persona que té esquizofrènia i que, a més d'una amenaça contra la seva persona, també contenia una navalla «aparentment ensangonada.»

Aquests dies, doncs, hem pogut llegir titulars com els següents: «El autor del envío de un paquete con una navaja a Maroto es un esquizofrénico de El Escorial» (ABC), «La policía identifica a una persona con esquizofrenia como autor del envío de una navaja ensangrentada a Maroto» (20 Minutos), «Identifican a un esquizofrénico como autor de la carta con una navaja enviada a Reyes Maroto» (Voz Pópuli), etc. El fet de rebre amenaces d'aquest tipus és gravíssim, però cal no passar per alt què vol dir que sigui tan rellevant per als mitjans remarcar que l'autor de l'enviament té un problema de salut mental.

No és la primera vegada que hem llegit titulars com aquests ni serà, de moment, la darrera. Tampoc és la primera vegada que, quan la realitat és incòmoda, es tanca la discussió culpant algú perquè «no estava bé del cap» o «perquè havia perdut el seny» o perquè «havia deixat de seguir el tractament psiquiàtric que tenia prescrit.» Ens trobam, una altra vegada, de cara amb l'estigma, que és el rebuig o distanciament que tenim envers algú basant-nos en creences falses en aquest cas per raó de salut mental. La falsedat que hi ha al darrere d'aquestes “informacions” és diàfana: les persones amb problemes de salut mental som violentes. I, amb aquesta afirmació, problema resolt.

Aquests dies, la premsa ens ha volgut persuadir d'aquesta gran mentida. Però les dades científiques demostren amb escreix, no només que les persones que tenim problemes de salut mental som manco violentes que les que no en tenen, sinó que, absolutament al contrari, precisament en som víctimes amb més freqüència pel sol fet de tenir-ne! (En aquest enllaç en teniu els detalls.) Diagnosticofòbia? Ara bé, quan una idea preconcebuda ocupa un lloc de privilegi dins la consciència collectiva, ja n'hi pots tirar, de lleixiu, que abans es menjarà el teixit que llevarà la taca.

Els mitjans de comunicació tenen un gran poder i, per això mateix, també tenen una gran responsabilitat. Per tant, cal un periodisme rigorós, valent i compromès que deconstrueixi aquest discurs d'odi en comptes de reproduir-lo. És necessari que els professionals de la informació comptin amb el coneixement mínim indispensable per poder oferir a la ciutadania una informació, no només que li serveixi per superar les falses creences que encara hi ha al voltant dels problemes de salut mental, sinó per desenvolupar una sensibilitat que contribueixi a dignificar el nostre col·lectiu, que des del punt de vista històric ja ha estat maltractat a bastament. En aquesta qüestió, doncs, no hi ha equidistància possible ni llicències lingüístiques que justifiquin titulars fets més per al màrqueting salvatge que per a la convivència solidària. I cada vegada que això torni a ser notícia, ho tornarem a denunciar.

Toni Barceló, activista d'Obertament Balears