L'Obra Social "la Caixa" dona suport al projecte What's Up! Com vas de salut mental?, del programa Obertament Balears de 3 Salut Mental, per segon any consecutiu amb una aportació d'11.200 euros.

What's Up! Com vas de salut mental? és un projecte específic de sensibilització de la salut mental en l'àmbit educatiu que a Balears es va posar en marxa el passat curs 2018-2019 amb la participació d'11 instituts i centres de Secundària de Mallorca, més de 900 alumnes i un centenar de docents. En el curs escolar vigent (2019-2020) participaran en aquest projecte 16 instituts i centres de Secundària de Mallorca.

Una de les principals característiques del disseny del "What's Up!" és que està emmarcat dins de l’actual ordenació curricular de Secundària. Així doncs, s'ofereixen propostes competencials i avaluables. Al final del procés, un activista, amb experiència durant l'etapa de l'adolescència, visita el centre i aporta el seu testimoni en primera persona. La meitat dels trastorns mentals sorgeixen al voltant dels 14 anys, tot i que la majoria no es detecten ni es tracten, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

3 Salut Mental va posar en marxa el 2017 el programa Obertament Balears, específic per a la lluita contra l'estigma i els prejudicis per raons de salut mental. Amb la col·laboració i mètode de l'associació catalana Obertament i a partir de testimonis i experiències en primera persona, es pretén fomentar un canvi d'actituds i comportaments en la societat en general, treballant de forma prioritària amb coll·ectius amb una especial capacitat d'influència, com els mitjans de comunicació, l'àmbit educatiu o el sector sanitari.

3 Salut Mental és l'aliança de Gira-Sol, Es Garrover i Estel de Llevant, tres entitats socials sense ànim de lucre amb un paper cabdal i una trajectòria consolidada en l'atenció a persones amb un trastorn de salut mental a Mallorca.

A la imatge, d'esquerra a dreta: Pilar Ponce, Marc Ponsetí, Alfons Suárez, Mar Abrines i Diego Riera.

Dijous 12 de setembre es presentarà públicament a Eivissa el projecte Obertament Balears, que té com a objectiu la lluita contra l'estigma per raó de salut mental a partir de l'experiència i el testimoni de persones que han viscut o viuen un trastorn de salut mental.

L'associació 3 Salut Mental va posar en marxa ara fa dos anys Obertament Balears a Mallorca, a partir de l'experiència de l'organització catalana Obertament, i el 2019 hem començat a estar presents a Menorca i les Pitiüses, sempre de la mà de les entitats socials que treballen en l'àmbit de la salut mental en aquestes illes.

Obertament Balears, que compta amb el finançament de la Comunitat Autònoma a través del 0,7 % de l'IRPF, treballa a Eivissa amb la col·laboració d'APFEM.

Per donar a conèixer millor aquest projecte a la societat, s'ha organitzat un acte públic dijous 12 de setembre a les 18 h al Casal d'Igualtat –gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Eivissa– on diversos activistes de Mallorca compartiran el seu testimoni i la seva experiència d'aquests dos darrers anys. Els acompanyaran representants de 3 Salut Mental i de les entitats col·laboradores en un acte obert a tothom que hi estigui interessat: persones amb diagnòstic de salut mental, familiars, professionals...

Formació metodològica per a professionals

A més, divendres dia 13, de 9 a 14,30 h, s'impartirà també al casal d'Igualtat una formació específica per a professionals de l'atenció social i sanitària de persones amb trastorn de salut mental. Si hi estau interessats, pregam preinscripció a través d'aquest enllaç:

Inscripció formació professionals

Més de 900 alumnes i 100 docents de tercer curs d'ESO d'onze instituts i centres de Secundària de Mallorca han participat aquest curs 2018-2019 en el projecte What's up! Com vas de salut mental? d'Obertament Balears - 3 Salut Mental i l'han avaluat de forma molt positiva: amb una millora del coneixement de la salut mental i de la identificació de situacions d'estigma i discriminació.

What’s up! Com vas de salut mental? és un projecte de sensibilització de la salut mental en l'àmbit educatiu que ja fa uns anys l'organització Obertament du a terme a Catalunya i des del curs 2018-2019 s'ha implementat a Mallorca. Aquest projecte el desenvolupa a les Illes 3 Salut mental, a través del programa Obertament Balears, específicament dirigit a combatre l'estigma per raons de salut mental. El projecte s'ha duit a terme aquest curs amb les aportacions de la Fundació Barceló i l'Obra Social "la Caixa" i ha comptat amb el suport en l'adaptació del material i seguiment de les conselleries d'Educació i de Salut (Oficina de Salut Mental).

Una de les principals característiques del disseny del projecte és que està emmarcat dins de l’actual ordenació curricular de tercer de Secundària. Així doncs, ofereix propostes competencials i avaluables. Per aquesta raó, el treball d’aquestes propostes didàctiques compleix amb el currículum actual tant en el seu plantejament com en els continguts i la metodologia. Es tracta de parlar de salut mental dintre dels centres educatius, sobretot si es té en compte que la meitat dels trastorns mentals sorgeixen al voltant dels 14 anys, tot i que la majoria no es detecten ni es tracten, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La por a què diran, de ser jutjat i estigmatitzat s’ha traslladat als joves que, en desconèixer la importància de la salut mental, sovint amaguen el seu problema de salut i arriben tard (o no arriben) als serveis d’atenció especialitzats. Com a conseqüència d’aquesta falta d’atenció mèdica i tractament, el problema de salut mental minva la qualitat de vida d’aquests joves fins al punt que: baixa el seu rendiment escolar; condiciona les seves relacions socials; es fa crònica la situació i, en casos extrems, pot arribar al suïcidi.

Amb el projecte What's up! Com vas de salut mental?, més de cent professors han treballat dins l’aula a 40 cursos de tercer d'ESO d'onze instituts a partir d’unitats didàctiques en àrees com Biologia, llengua estrangera, llengua catalana, Matemàtiques, Educació física, Cultura i valors ètics o Tutoria. Aquesta feina ha conclòs amb la visita d’un activista: una persona que ha explicat el seu testimoni de com ha viscut l’experiència de viure un trastorn de salut mental durant l’adolescència / joventut.

Deu dels onze centres participants ja han avaluat el projecte amb aquests resultats:

• El 90 % dels centres considera que l'alumnat ha millorat el coneixement en salut mental.
• El 80 % dels centres considera que s'han creat espais perquè els joves parlin lliurement sobre salut mental.
• El 100 % dels centres considera que el projecte promou l'esperit crític dels joves per identificar i reconèixer situacions d'estigma i discriminació cap a tot allò que envolta la salut mental.
• El 90 % dels centres puntua la visita del testimoni a l'aula amb la màxima puntuació.
• El 50 % de l'alumnat ha valorat la visita del testimoni a l'aula amb la màxima puntuació (5) i el 40 % amb la segona màxima puntuació (4).
• El 70 % de l'equip directiu i docent ha valorat el projecte amb la màxima puntuació (5) i el 30 % amb la segona màxima puntuació (4).

Dilluns 6 de maig es presentarà públicament a Menorca el projecte Obertament Balears, que té com a objectiu la lluita contra l’estigma per raó de salut mental a partir de l’experiència i el testimoni de persones que han viscut o viuen un trastorn de salut mental.

L’associació 3 Salut Mental va posar en marxa ara fa dos anys Obertament Balears a Mallorca, a partir de l’experiència de l’organització catalana Obertament, i el 2019 començarà a estar present a Menorca i les Pitiüses, sempre de la mà de les entitats socials que treballen en l’àmbit de la salut mental en aquestes illes.

Obertament Balears, que compta amb el finançament de la Comunitat Autònoma a través del 0,7 % de l’IRPF, treballa a Menorca de la mà del Consell, de la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca i de les associacions de familiars AFEM i de primera persona s’Olivera.

Per donar a conèixer millor aquest projecte a la societat, s’ha organitzat aquest acte dilluns a l’Ateneu de Maó, on diversos activistes de Mallorca compartiran el seu testimoni i la seva experiència en aquests dos darrers anys. Els acompanyaran representants de 3 Salut Mental i de les entitats col·laboradores.

En aquests darrers mesos, ja s’ha duit a terme un primer taller a Menorca, on un grup de persones ha reflexionat sobre la decisió de fer públic el trastorn i els possibles costos i beneficis de fer-ho; s’han treballat eines pràctiques i estratègies encaminades a com revelar-ho. Durant el mes de juny es durà a terme una nova formació dirigida també a persones que han viscut o viuen una malaltia mental i que es vulguin convertir en activistes i portaveus. Aquesta formació es farà a Ca n’Oliver els dies 1, 8, 14 i 15 de juny. El termini d’inscripció s’obrirà el 6 de maig a través de la web www.obertamentbalears.org

La tasca dels activistes consisteix bàsicament a participar i dissenyar accions de sensibilització en diversos àmbits: sanitari, educatiu, laboral i mitjans de comunicació.

Obertament Balears, projecte vinculat a 3 Salut Mental, compta amb el finançament de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb càrrec a l’assignació del 0,7 % de l’IRPF.

Obertament Balears col·labora a Menorca amb el Departament de Benestar Social i Família del Consell Insular de Menorca; la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca, l’AFEM i S’Olivera.

Més informació sobre el projecte:

www.obertamentbalears.org

El Govern de les Illes Balears ha llançat aquesta setmana, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, una campanya institucional per combatre l’estigma social que pateixen les persones amb problemes de salut mental. Es tracta d’una campanya que es podrà veure fins al 25 de novembre en diferents formats a través dels mitjans de comunicació i a la web targetescontralestigma.caib.es

La campanya s’ha elaborat amb el suport del programa de lluita contra l’estigma Obertament Balears, que duu a terme l’organització 3 Salut Mental, i compta amb el testimoni de set persones, diagnosticades amb qualque problema de salut mental, a les quals se’ls va demanar quines paraules haguessin volgut sentir del seu voltant quan els hi van comunicar el seu diagnòstic. Aquestes frases són les que configuren tant l’audiovisual com les targetes contra l’estigma, a on qualsevol persona hi pot escriure la seva frase de suport.

“Amb aquesta campanya volem ajudar a eliminar els estigmes que encara marquen les persones i famílies que tenen qualque problema de salut mental”, va apuntar la presidenta Armengol, qui va recordar que 185.000 persones a les Illes Balears tenen diagnosticat qualque trastorn de salut mental i que “qualsevol de nosaltres pot tenir en qualsevol moment un problema de salut mental”.

A l’acte de presentació hi van intervenir Pilar Ponce, Coordinadora de 3 Salut mental, i Mar Abrines, activista del programa Obertament Balears, que va parlar en nom dels testimonis que apareixen a la campanya.

El Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears i 3 Salut Mental han celebrat avui a Palma un acte per analitzar i debatre sobre la discriminació que existeix en la nostra societat cap a les persones amb trastorns de salut mental. Tres activistes d’Obertament Balears han compartit la seva història de vida amb el col·lectiu d’infermeria amb l’objectiu de sensibilitzar aquest grup professional en la lluita contra l’estigma I la discriminació per raons de salut mental. De fet, el sector sanitari és, juntament amb d’altres com el dels mitjans de comunicació, determinant en aquest procés.

Cristina, Rafel i Miguel han contat, en primera persona, com és la vida amb un problema de salut mental i quines són les actituds amb les que es topen en el seu dia a dia. “Les persones amb algun problema de salut mental també tenim les nostres capacitats i drets, com a ser informats i a prendre les nostres decisions”, ha explicat Cristina. Tant en l’àmbit sanitari, com en el laboral i l’educatiu es repeteixen les actituds discriminatòries, sovint fonamentades en el desconeixement que té la població de què suposa i què no suposa viure amb un problema de salut mental.

En l’acte també hi han participat José Manuel García Mena, infermera de Salut Mental i professor de la UIB, i Pilar Ponce, coordinadora de 3 Salut Mental, que ha explicat que Obertament Balears va néixer el 2017 vinculat a 3 Salut Mental. A partir de l’experiència i mètode de l’associació catalana Obertament, creada el 2010, al llarg d’aquest darrer any s’han preparat els primers activistes antiestigma a Mallorca, que amb el seu testimoni en primera persona són els protagonistes d’aquest canvi respecte a la percepció social cap a les persones que tenen un trastorn de salut mental. Al llarg de 2018 es formaran nous activistes i es duran a terme accions de sensibilització, especialment en els sectors sanitari i de comunicació.

3 Salut Mental és l’aliança que des del 2014 uneix a la Fundació Es Garrover, Estel de Llevant i Gira-Sol, entitats que des de fa dues dècades treballen per a la inserció social i laboral de persones amb problemes de salut mental a l’illa de Mallorca. L’any 2017 van participar més de 480 persones en els diversos programes i serveis de les tres entitats: serveis ocupacionals, integració laboral, formació, habitatge… A més, des de 3 Salut Mental es pretén fomentar projectes d’emprenedoria social com l’aigua 3 Glops, en marxa des del 2015 amb un important compromís per aconseguir més visibilitat d’aquest collectiu.

El Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears té entre els seus objectius ajudar a donar visibilitat als col·lectius que pateixen discriminació i a lluitar contra l’estigma. Des del 2017, el COIBA està en contacte amb 3 Salut Mental, que també va collaborar en una iniciativa infermera contra l’ús de les subjeccions en l’atenció i cura a les persones. 

La Fundació Barceló col·labora amb el programa Obertament Balears, de lluita contra l'estigma per raons de salut Mental, que 3 Salut Mental va posar en marxa el 2017.

La Fundació Barceló ha publicat la resolució de la segona convocatòria de subvencions llançada en el darrer trimestre de 2017 per a la realització de projectes socials a Mallorca. En total, l'entitat mallorquina ha atorgat ajudes per valor de 295.000 euros a 32 entitats de Mallorca per a la realització de projectes socials, d'un any de durada i que cobreixen diversos àmbits d'actuació.

A diferència de l'any passat, en què la convocatòria anava dirigida a projectes per a nins i joves en situació de vulnerabilitat, en aquesta segona edició s'ha obert l'objecte d'actuació, per donar resposta a la sol·licitud de finançament de més entitats.

Maria Antònia Barceló, presidenta de la Fundació Barceló, ha expressat la seva satisfacció per "l'acolliment d'aquesta segona convocatòria, perquè hem doblat el nombre d'institucions subvencionades i hem incrementat un 50 % l'import de les ajudes concedides”.

La Fundació subvenciona projectes que no reben cap tipus d'ajuda per part de l'administració pública i que, per tant, difícilment podrien ser duts a terme.

A l'acte han assistit la presidenta de la Fundació Barceló, Maria Antònia Barceló; el seu director general, Rafael Torra; l'assessor tècnic de la convocatòria, Tomeu Márquez, i representants de les 32 entitats beneficiàries –entre ells el president de 3 Salut Mental, Alfons Suárez–, que han signat el conveni de col·laboració.

Obertament Balears, projecte que implantarà 3 Salut Mental a les Illes per lluitar contra l’estigma per raons de salut mental amb la collaboració, mètode i coneixement d’Obertament —associació catalana que des del 2010 treballa amb aquest objectiu— s’ha presentat avui al CaixaForum Palma.

A l’acte de presentació han intervingut Andrea Quintana, que ha aportat la seva experiència com a activista antiestigma amb el seu testimoni en primera persona—; Josep Anton Llurba, vicepresident d’Obertament, i Alfons Suárez, president de 3 Salut Mental.

La consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, ha tancat un acte que ha comptat amb l’assistència de més de 200 persones, entre elles la presidenta i el vicepresident de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Margalida Puigserver i Javier de Juan respectivament; els directors generals de Planificació i Serveis Socials i de Dependència, Andreu Horrach i Juan Manuel Rosa respectivament; el director insular de Persones amb Discapacitat, José Manuel Portalo, i el coordinador del Pla estratègic de salut mental de les Illes Balears 2016-2020, Pablo Tobajas, entre d’altres.

La raó de ser d'Obertament, que va néixer el 2010 de la mà dels principals agents socials de la salut mental a Catalunya, és lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones a causa d'algun problema de salut mental. Elles són precisament les protagonistes d’aquest canvi. Ara, 3 Salut Mental —aliança de les entitats Gira-Sol, Estel de Llevant i Es Garrover, que des de fa 20 anys treballen en l’àmbit de la salut mental a Mallorca—, amb la collaboració i experiència d’Obertament, implantarà a les Illes una acció continuada de lluita contra aquest tipus de discriminació.

La salut mental continua sent un tabú i moltes persones amb trastorns estan sotmeses a la discriminació en tots els àmbits de la seva vida. Obertament pretén aconseguir els necessaris canvis d’actituds i comportaments de la població en general i de collectius determinats, que per la seva capacitat d’influència puguin accelerar aquest procés de canvi respecte a la percepció social cap a les persones que tenen un trastorn de salut mental.

Una de les primeres accions d’Obertament Balears serà ja en els mesos d’abril-juny la formació metodològica dels professionals de 3 Salut Mental i la preparació d’activistes antiestigma. Tot sempre amb el mètode i experiència d’Obertament. A partir d’aquí s’incidirà especialment en collectius que poden ser determinants en aquest procés: els mitjans de comunicació i el sector sanitari. A partir del 2018 l’objectiu és ampliar el nombre d’activistes i incidir en més collectius. Així mateix, cal abordar la necessitat d’estudis que permetin conèixer millor la percepció social del trastorn mental.

En el cas de Catalunya un 80,1 % de les persones amb trastorn ha estat discriminada per raó de salut mental i un 54,9 % és discriminat bastant o molt freqüentment, segons recull l’estudi presentat per Obertament el setembre de 2016, amb la collaboració de l’Obra Social “la Caixa” i Janssen, realitzat pels investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i Spora Sinergies. Una altra dada rellevant és que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones viurà un trastorn de salut mental.

L’acte de presentació d’Obertament Balears ha comptat amb la collaboració de l’Obra Social “la Caixa”.

3 Salut Mental és l’aliança que des del 2014 uneix a la Fundació Es Garrover, Estel de Llevant i Gira-Sol, entitats que des de fa dues dècades treballen per a la inserció social i laboral de persones amb problemes de salut mental a l’illa de Mallorca. L’any 2016 van participar més de 450 persones en els diversos programes i serveis de les tres entitats: serveis ocupacionals, integració laboral, formació, habitatge… A més, des de 3 Salut Mental es pretén fomentar projectes d’emprenedoria social com l’aigua 3 Glops, en marxa des del 2015 amb un important compromís per aconseguir més visibilitat d’aquest collectiu.

Obertament va néixer a finals del 2010 de la mà dels principals agents socials de la salut mental a Catalunya. Actualment ja ha format 170 activistes antiestigma i 3.500 persones han rebut accions de sensibilització. A més, ha posat en marxa 39 projectes locals de lluita contra l’estigma en marxa i més de mil joves han participat en el seu projecte educatiu.

Duia tota la vida inventant excuses. Callant-me el que veritablement em passava. Anys de silenci que només em van causar sofriments i amargors. No passava un sol dia en què no em qüestionés si era pitjor bregar amb el trastorn o carregar amb el pes de la por de revelar-lo. El temor m'acompanyava sempre, latent i incessant, com si fos la meva ombra; mentrestant, m'obstinava a intentar, cada dia, dur una rutina mínimament productiva.

Revelar a la meva exparella que des de molt jove patesc un trastorn mental em va resultar força complicat. Sabia per experiències anteriors que si una relació comença a ser seriosa, és important no amagar-ho. No volia demorar-me. Havia de donar-me l'oportunitat de poder gaudir d'una relació sentimental sense caretes, sent jo mateixa.

El dia que vaig abordar el tema em sentia nerviosa. No sabia per on començar. Encara que estava convençuda que anava a sincerar-me amb la persona adequada: comprensiva, sensible, empàtica...

—Aquesta setmana tenc cita amb el psicòleg —vaig començar.

—I això? No estàs bé amb mi? —va respondre amb els ulls com a plats. Uf!, vaig pensar jo. Però havia agafat impuls.

—No té res a veure amb això. Hi vaig fa molts anys. Patesc d'ansietat, agorafòbia i depressió.

—Agora... què?

—Agorafòbia. Resumint, por de sortir al carrer.

—Ah! Sí! He vist una pel·lícula que tractava d'això. Però és de bojos, no? I, a més, tu surts al carrer!

—Sí, clar. No t'imagines la feina que hi ha darrere per aconseguir-ho. Teràpia, medicació... Hi ha hagut temporades que no he pogut ni intentar-ho.

—Damunt prens medicació! —va respondre decebut.

Em vaig enfonsar. La conversa no prenia el camí que havia imaginat. Però no em vaig donar per vençuda. Volia saber què opinava exactament.

—Digues-me —li vaig dir—, què et passa exactament pel cap?

—Doncs, per començar, crec que els psicòlegs són per a persones febles que no saben solucionar els seus problemes soles. Que t'enganxaràs a la medicació i arribarà el dia en què no podràs viure sense. Que no em ve gens de gust conviure amb una depressiva que ho vegi tot negre i que estigui sempre trista. Que si formàssim una família, em costaria creure que fos l'entorn més adequat per a unes criatures. I damunt, aquesta maleïda agorafòbia... Por de sortir al carrer! Incomprensible! —va respondre alteradíssim.

A hores d'ara jo ja no donava crèdit. Però... encara n'hi havia més:

—Per cert —va continuar com si se li hagués ocorregut una cosa important—. I els viatges?

—Si m'ho demanes ara mateix, doncs no, no viatj. Però he tingut temporades bones en les quals sí que ho he fet.

—Llavors, si ens casàssim... no tindríem lluna de mel!

Aquesta conversa és completament verídica, encara que —per raons òbvies— he omès bastant. Quan et decideixes a parlar, és possible que hagis d'enfrontar-te a aquest maleït estigma. Per a moltes persones som bojos, bipolars, trastornats, febles, fluixos... i un llarg etcètera. Si la societat respectàs més a les persones que pateixen algun tipus de trastorn mental, nosaltres també ho faríem cap a nosaltres mateixos. No obstant això, moltes vegades passa tot el contrari: ens sentim assenyalats i aïllats.

Vos he contat un episodi que em va succeir en una relació sentimental, però no és en l'únic àmbit en el qual he sentit la força de l'estigma. Pot donar-se en moltíssimes circumstàncies. Aquell empresari que tem contractar-te perquè no et veu capacitat per fer una feina important, o perquè té la certesa que et passaràs la majoria del temps amb una baixa mèdica. L'aplicat periodista que vol captar l'atenció del lector utilitzant aquell titular en què justifica un cas violent per la presència d'una malaltia mental. Qualsevol veïnat espantat que no vol compartir amb nosaltres l'edifici (no fos cosa que, en un brot, ens pegai per volar-lo pels l'aires...). O fins i tot personal sanitari —inclòs el de salut mental—, que oblida fàcilment que qui acudeix a la consulta és una persona, i no una malaltia.

Davant el fet que una de cada quatre persones patirem una malaltia mental — segons l'Organització Mundial de la Salut—, no hauríem d'ignorar la importància de lluitar contra aquesta xacra. Informar, visibilitzar i normalitzar ha de convertir-se en una feina de tots. Jo he decidit fer-ho. Primer, per tots aquests anys que em vaig mantenir en silenci; i segon, per aquelles persones que no poden fer-ho o que encara no han trobat el moment.

Els donaré la meva veu.

Susana Pino

Activista d'Obertament Balears

El meu nom és Joan i som una persona amb un diagnòstic de salut mental. Tota la meva vida he tingut problemes de conducta, adaptació i sociabilitat, per la qual cosa des de molt nin vaig anar al psicòleg. M'han diagnosticat moltes malalties, però des que vaig complir quaranta anys tinc el mateix diagnòstic.

Tot aquest temps he viscut amb tristesa, sense poder ser feliç, ja que no comprenia què em passava i per què era l'aneguet lleig de la família, l'escolar inadaptat, la persona a la qual li duraven poc les feines... Ara som conscient que tinc una malaltia mental i que no per això he d'amagar-me. Des que ho he acceptat, la meva vida ha millorat i s'han dissipat moltes frustracions.

He tingut, i encara tinc, un problema d'autoestigma. Encara record com vaig arribar a Visibles*, una mica perdut, demanant fer coses amb gent "normal". Ha estat amb el temps i la formació com a activista que m'he adonat que jo ja era una persona normal, i que els altres també ho eren. Vaig aprendre què era l'estigma i m’hi vaig veure reflectit en major o menor grau.

Crec que l'autoestigma és la forma més cruel de rebuig, perquè és cap a un mateix. A vegades pensam que la gent diu coses per maldat, per fer mal, i no ens adonam que en els nostres pensaments ens diem coses terribles a nosaltres mateixos. He plorat preguntant-me el perquè, rebutjant-me, odiant-me pel simple fet d'estar malalt.

La gent no s'adona del que és una malaltia mental, encara que una de cada quatre persones patirà algun tipus de trastorn mental durant la seva vida. La majoria viu convençuda que pertany al grup dels qui no es veuran afectats per un trastorn mental, i quan el sofreixen els costa acceptar-lo.

Moltes vegades, la gent no s'atura a pensar que no treballar a causa d'una malaltia mental és tot excepte una ganga, que darrere d'una malaltia mental hi ha sofriment, molt de dolor, incomprensió i estigma. A mi m'agradaria treballar, perquè significaria que domín els meus problemes i que aquests no afecten el meu dia a dia. Record que quan treballava em posava a plorar en començar la jornada, i era per la frustració de no poder aguantar la vida quotidiana, el patiment de veure'm amb problemes per rendir, la por a què diran.

Encara sofresc estigma. Em costa pensar a tenir parella, perquè em fa pànic que em preguntin què tinc, per què no faig feina. Per això no cerc parella, esquiv el problema, encara que això no significa que no m'adoni que rebuig tenir parella per por de què diran sobre mi. I, pel meu propi bé, esper superar-ho.

Des que vaig fer el curs d'activista d'ObertamentBalears m'he adonat que jo tenia un problema d'autoestigma. Estic fent passos per a superar-ho, i malgrat que encara no ho he aconseguit, continuu intentant-ho cada dia.

*Visibles és un programa d'atenció integral i promoció de l'autonomia.

Realment sabem què és la salut mental? Som conscients del que senten les persones amb un trastorn mental? Ens hem plantejat mai el menyspreu de la societat cap a aquestes persones?

Creiem que la societat d'avui en dia no dona prou importància ni informació perquè, sobretot els adolescents, entenguin el significat real del trastorn de salut mental.

Com a alumnes de l'institut, IES Manacor, mai ens havien parlat sobre aquest tema, fins a enguany, que varen venir dues persones relacionades amb aquest tema a explicar-nos què vol dir tenir o no salut mental i a contar-nos una història sobre una d'elles, la qual té un trastorn de salut mental. Una de les coses que ens va impactar més va ser la seva història, ja que normalment quan ens fan xerrades no ens parlen des d'un punt personal, com ho va fer ella, contant-nos a partir d'un conte la seva història. Això ens va ajudar a tots i totes a empatitzar més amb totes les persones que ho pateixen i entendre més el que senten i l'esforç que fan.

Consideram que aquestes persones són molt admirables, fortes i valentes, ja que lluiten dia a dia tot i tenir les dificultats que la societat els hi imposa pel simple fet de tenir un trastorn.

Per acabar, ens agradaria que la societat, després del que vos hem xerrat i expressat, acceptàssiu aquestes persones tal com són, perquè són capaces de fer el mateix o més que les persones sense cap trastorn encara que hi hagi gent que no ho pensi. Per això vos recomanam a tots i totes que si teniu l'oportunitat de poder assistir a una xerrada sobre aquest tema, hi assistiu, ja que t'obri molt els ulls.

Una abraçada de les alumnes de 3r ESO, Alícia, Llucia i Marina.

Obertament Balears - 3 Salut Mental implementa el projecte "What's Up! Com vas de salut mental?" amb el suport d'Obra Social "la Caixa".

La salut mental és present en tots els vessants de la nostra vida i ens trobem que tant en adults com en joves hi ha un baix coneixement i reconeixement de la importància de la salut mental. Segons estudis, al voltant d’un 20% de la població de 15 anys, o més, té o ha tingut un problema de salut mental. Així mateix, sabem que el 50% d’aquests sorgeixen abans dels 14 anys (3r ESO) i que, com abans es faci el diagnòstic, millor pronòstic de recuperació hi haurà.

Als instituts, doncs, per estadística, hi podria haver al voltant de 6 alumnes dins cada aula amb un problema de salut mental o amb risc de patir-ne un. Tenint en compte aquestes dades, quan al curs 2018/2019 se’ns va proposar a l’IES Manacor la idea del projecte “What’s Up! Com vas de salut mental?” vàrem decidir participar-hi sense pensar-ho. Al curs actual, òbviament, ho hem fet de la mateixa manera, ja que la recepció per part de l’alumnat va ser molt positiva la primera vegada.
Aquest projecte lluita contra l’estigma no només cap a aquelles persones que tenen problema de salut mental, sinó també contra l’estigma d’aquelles persones que, obertament i sense cap mena de tabú, volen parlar sobre la seva salut mental. Aquest enfocament ens pareix molt innovador i necessary. Per tant, hem decidit aplicar aquest projecte a tots els cursos de 3r d’ESO, involucrant així 123 alumnes. Aquests alumnes han dut a terme activitats dinàmiques a diferents assignatures que els han fet reflexionar i debatre sobre l’estigma.
Dins la meva classe d’anglès, personalment, vàrem veure uns vídeos de persones que conviuen amb un trastorn mental i de com se sentien en situacions de discriminació. En vàrem parlar amb els alumnes i va sortir la seva part més sensible. Aquest tema va tocar la seva fibra i es varen adonar de la dificultat que pot suposar el dia a dia en un món com el nostre si tens una malaltia mental. Dins l’aula va sorgir un ambient molt familiar i de confiança, inclús alguns alumnes varen explicar experiències personals sobre familiars amb malalties mentals i varen arribar, ells sols, a la conclusió que la seva actitud amb aquestes persones havia de ser d’empatia i suport total.
Després d’aquestes activitats, va arribar la visita de l’activista. Tots els alumnes esperaven amb il·lusió conèixer les persones de les quals havíem parlat durant mesos. Vàrem parlar del que havíem après aquest temps i l’activista ens va contar la seva experiència personal amb un relat impactant. Els alumnes varen quedar impressionats per les vivències que li havia tocat viure des de tan jove. Es varen posar en la seva pell, varen admirar la seva capacitat de superar-se i varen veure la importància de tenir suport i no sentir-se sol en un moment així. La visita va acabar, com no podia ser d’altra manera, amb un gran aplaudiment i l’agraïment dels alumnes i professors presents. En definitiva, aquest projecte va produir una gran reflexió en els nostres alumnes i professors. Alguns d’ells inclús es varen acostar a fer preguntes personals després de la xerrada, i, en la meva opinió, una iniciativa molt necessària i que té efectes molt positius en els nostres instituts.

Natalia Faciabén Acedo
Coordinadora de la comissió de salut i professora d'anglès a l'IES Manacor, centre participant en el projecte "What's Up! Com vas de salut mental?".
Aquest programa compta amb el suport d'Obra Social "la Caixa".

Record perfectament quan em van oferir l'oportunitat de collaborar amb el projecte What's up! Es tractava de compartir la meva història de vida amb alumnes de tercer d'ESO. En aquell moment, la meva ment es va omplir de records de quan jo tenia aquesta edat. Vaig recordar a aquella nina espantada, poruga, introvertida, angoixada, trista.... Amb l'edat que tenen els joves amb els quals jo collaboraria, ja havia experimentat els meus primers símptomes del trastorn. Era una edat molt vulnerable, a la qual em sentia completament perduda. Aviat vaig ser conscient de l’important que hagués estat per a mi que algú m'hagués explicat que el que m'estava passant tenia nom, tractament i, per descomptat, sortida. Així que imaginau-vos com em sent d’afortunada quan compartesc la meva experiència amb ells, quan els transmet normalitat a l'hora de xerrar de sentiments o demanar ajuda i de no avergonyir-se per sentir de manera diferent a la resta. Per a mi és súper guaridor poder oferir allò que jo no vaig tenir.

Als meus familiars, amics i societat en general els demanaria que no siguin condescendents, intransigents, que no intentin donar solucions, no cerquin la cura, la solució és molt més senzilla: acceptin el trastorn, la malaltia. No etiquetin la seva gent, no els assenyalin cada dia.

Maria, Josep, Lluís, Aina, Ricard, Pau... Són els seus fills, germans, pares, amics. Són alts, baixos, grassos, prims, lletjos, guapos... i tots els qualificatius que vulguin posar-los. NO SÓN EL SEU TRASTORN.

No som la malaltia, no som el nostre trastorn, l'estigma ens fa mal i més a les dones, que patim doble estigma, la INCOMPRENSIÓ de parelles, fills, pares... i la discriminació per ser dones. Quan escoltam "Tu no pots caminar sola, tu no has de fiar-te de ningú, et faran mal, estàs malalta"… Aquest maltractament psicològic al qual ens exposen, ens enfonsa encara més en la incomprensió d'una vida injusta. Som mare, som filla, som companya i som amiga. No som la meva malaltia, som Mary, tenc 52 anys, patesc depressió-ansiosa, sé cuidar-me i fer-me respectar. Un trastorn mental no em defineix, una crisi ansiosa no em qualifica. Acceptar el meu trastorn ha estat més fàcil que acceptar l'estigma que això comporta.

L'OMS diu: "Una de cada quatre persones en el món patirà en un moment de la seva vida un trastorn mental". Sentir-me desautoritzada, menyspreada, incapacitada per part de familiars, amics, companys i caps per ser dona amb un trastorn mental diagnosticat t'enfonsa, et fa mal, et fa mal fins a punt que la solitud és la teva millor aliada i, a la vegada, a major solitud, més fàcil recaure, emmalaltir.

Eliminar l'estigma és fàcil, cuidin-nos amb una mirada, amb una carícia que digui: aquí estic, quan necessitis ajuda “Demana-me-la”! I mentrestant gaudim del moment, de l'aquí i l'ara.

Mary Domínguez

Que linda maestra es la vida.

Que te repite el examen cada día, hasta que por fin lo apruebas.

Ahora que se dónde el amor mora, en el presente, en el ahora.

Ramón Melendi.

A aquelles persones que no són enteses per la seva malaltia mental, a aquells que són jutjats pels seus fets, a aquells que són ferits per les paraules dels seus amics o pel seu nucli familiar, a aquells que exigeixen la seva llibertat, a aquells que cerquen la seva pròpia identitat, a aquells que se senten tots sols entre la multitud, a aquells que són estigmatitzats pel seu trastorn mental... M'agradaria dir-los que mai perdin l'esperança i, sobretot, que no es rendeixin perquè ells són els amos de la seva pròpia vida. Doncs, l'acte més gran de rebellia i de valentia que poden fer és... VIURE.

Durant la meva adolescència, la depressió endògena que m’habitava es caracteritzà per tenir un superpoder: el de la invisibilitat. Servidora va cosir-li durant anys, amb molta cura, la capa que li atorgava aquesta magna potestat. Com assumir a soles que alguna cosa no anava gens bé dins el meu cap? Com explicar als pares, als amics, que el món que m’envoltava se m’apareixia lluny i no semblava afectar-me? Com aixoplugar tanta apatia, tristesa i dolor sense raó aparent sota un mateix paraigua? Com tancar-lo i deixar que l’aigua m’esborrés la careta enmig de tants prejudicis i tanta incomprensió?

Aquest és, en essència, un dels efectes de l’autoestigma i l’estigma anticipat a què ens enfrontam sovint les persones afectades per algun trastorn de salut mental (diagnosticat o no). Interioritzam els significats socials negatius atribuïts al nostre trastorn i, en conseqüència, ens encomanam moltes vegades a nosaltres mateixos la missió impossible de guardar el secret; maquinam tot tipus d’enganys i filigranes per a que l’entorn, quan ens miri, no hi vegi res d’estrany. Tenim por al refús i al mensypreu social, així que lluitam per esdevenir transparents, i ens subjectam la capa ben fort per a que no surti volant enmig d’una ventada.

Avui, amb trenta-un anys i després d’haver-me recuperat de tres fortes recaigudes, no puc aturar de pensar en com hagués estat passar per aquest tràngol en unes altres circumstàncies. M’explic. I si hagués existit un espai on treure-ho a l’escola, a l’institut, a casa? I si hagués pogut disposar de més informació sobre aquest tema? I si hagués pogut conèixer el testimoni de gent en la meva mateixa situació? En definitiva: i si no fos un tema tabú? Hauria tardat també uns deu anys a demanar ajuda? La resposta, n’estic ben segura, seria un no rotund. Perquè el silenci, quan és imposat, pesa més que una llosa i fa del temps el teu pitjor enemic.

Parlem-ne. Parlem d’una vegada, alt i clar, sense tabús, de salut mental. A casa, a la feina, al bar, a les escoles. Parleu-ne més, també, els professionals de la medicina. Escoltem i, sobre tot, deixem parlar a aquells companys que encara estan en procés de recuperació i que resten invisibles.

Deixem de mirar cap a un altre costat. Una de cada quatre persones pateix, ha patit o patirà un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, segons la OMS. Pot ser episòdic o reincident, pot ser el teu germà o el teu company de feina, potser demà o potser mai. Però per damunt de tot, és, i la seva incidència esdevé massa real com per ser ignorada. Perquè allò que no s’anomena, és com si no existís. Parlar ens fa bé i estam junts en això. Posem veu a aquest silenci i deixem volar la capa.

Article publicat a Diario de Mallorca el 10/10/2019 amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental