"La lluita ha de ser constant en cada circumstància de cada dia"

Les activistes d'Obertament Balears hem decidit fer una campanya a les xarxes socials per al 8 de Març de 2021. A causa de la pandèmia que estam patint no és el més adequat fer una gran concentració de persones, com s'organitza habitualment cada 8M. Però no volem deixar passar aquesta data tan remarcable per reivindicar els drets de les dones. Així que enguany hem de tirar d'imaginació i fer alguna cosa diferent que també cridi l'atenció i fomenti que es parli de la discriminació de les dones en la nostra societat i de la necessària defensa dels nostres drets: tots els drets humans universals, que, malauradament, són trepitjats amb bastanta freqüència encara quan es tracta d'aplicar-los a les dones.

I en el cas de ser una dona que pateix un problema de salut mental és encara més freqüent i més fàcil la possibilitat de patir discriminació. 

Quantes vegades som tractades amb paternalisme les dones! Principalment per part dels pares, però també per part de qualsevol familiar, amic, company de feina... 

Quantes vegades se'ns discrimina a la feina a causa del nostre sexe! Quantes vegades ens han tractat amb condescendència i fins i tot menyspreu a un taller, a una tenda, a un bar... simplement pel fet de ser dona! 

Quants de comentaris masclistes hem hagut de suportar per part d'amics i desconeguts!!

Idò resulta que hem constatat que les persones que tenen comportament masclista són encara més agressives amb una dona que ha patit o pateix algun problema de salut mental. Perquè precisament una persona masclista es sent més forta davant una persona que considera que està en inferioritat de condicions. Dins el seu limitat esquema mental una dona és més feble i ha d'estar sempre supeditada a la voluntat i les decisions dels homes. Així era legalment fins fa relativament poc temps: una dona necessitava el permís de son pare, germà o marit per tenir passaport i viatjar, per comprar una casa...

Afortunadament, gràcies a la determinació de moltes dones valentes i decidides, han canviat moltes normes i hem aconseguit dret a votar i moltes altres coses. Però encara fa falta un canvi social important, un canvi en la manera de pensar i de comportar-se en gran part de la nostra societat.

Evidentment, el canvi portarà molts d'esforços i molt de temps. I no es tracta de mobilitzar-nos només un dia a l'any. La lluita ha de ser constant en cada circumstància de cada dia. Però al mateix temps podem aconseguir un ressò especial centrant esforços per fer patent aquesta lluita un dia especial.

Per això celebrem el dia de la dona. I ho celebrem de manera reivindicativa.
Perquè, desgraciadament, vivim en una societat masclista que ens discrimina pel fet de ser dones i, doblement, per tenir algun trastorn de salut mental. Volem transformar la societat en què vivim. Estam dispostes a dedicar el temps i l'esforç que faci falta.

Sabem que haurem de fer molta feina diàriament i que serà un procés llarg... No es tracta només de sortir al carrer un dia. Està molt bé que un dia a l'any ho recordem de manera especial, però el que és realment important és mantenir una actitud reivindicativa cada dia en tots els àmbits i anar fent passes endavant individualment i col·lectivament.

Són necessàries moltes passes en l'àmbit de les institucions, però és necessària, sobretot, la constància en la nostra actitud personal de defensa dels nostres drets, del nostre espai, a escala individual, familiar, laboral i social.
És en tots els nivells que s'infiltra de manera quasi imperceptible el masclisme, fins i tot entre persones que en principi es defineixen com a demòcrates i defensores dels drets humans. Són segles de masclisme que portam a l'esquena. És necessària una transformació profunda de la societat en què vivim. El llenguatge, les actituds, les maneres de fer les coses, de distribuir els rols... Hi ha tantes situacions en què, de manera automàtica, les persones marquen unes diferències que no tindrien per què ser així!

Hi ha gent que no s'adona de les conseqüències que les actituds masclistes tenen sobre les dones, especialment quan són molt joves. Una nina que creix en un ambient masclista es pensa que és natural que es tracti amb menyspreu, desconsideració i paternalisme a qualsevol dona. Pot arribar a pensar que és inferior pel fet de ser dona.

Record haver desitjat ésser home moltes vegades durant la meva infància: En primer lloc per poder escollir les juguetes que m'agradaven! Per què no podia demanar un cotxe o qualsevol de les innumerables juguetes interessants que deien que eren per a nins?? Afortunadament la meva mare i el meu pare varen ser comprensius i vaig poder gaudir d'un autobús al qual se li obrien les portes i podia introduir passatgers! I un taller mecànic que tenia un munta-càrregues que accionava amb una manovella! Més endavant, per poder practicar esports i aspirar a treballs només ocupats per homes en aquells moments...

A mesura que vaig anar madurant vaig canviar el punt de vista: estic satisfeta amb el gènere que tinc, el que no m'agrada és com tracten a les dones en la societat en què visc. Així que vaig començar a reivindicar una altra actitud envers les dones, una transformació de la societat per tal d'aconseguir-ne en què tinguem igualtat d'oportunitats i respecte cap a totes les persones, independentment del seu sexe, de les seves particularitats, de les dificultats o problemes de salut que tingui, de la seva raça, la seva religió...

La primera cosa que em molestava enormement era haver d'aguantar els "piropos" quan caminava pel carrer. Però què es pensen aquests imbècils? A mi què m'importa el que faries o deixaries de fer? Deixa'm tranquilla! Fins i tot els expressats de manera educada estan fora de lloc! Jo tinc tot el dret del món a caminar pel carrer sense que ningú em faci cap referència al meu físic! I ningú té dret a importunar a una dona dient el que ell pensa sobre el seu cos! Per molt preciós que sigui el comentari!

Una cosa que és molt important canviar per no discriminar les dones és la implicació de les diferents persones d'una família en la neteja i organització de la casa i en la cura dels infants i persones que necessiten ajuda. És increïble que quan una persona es fa gran no siguin tots els seus fills els que s'encarreguin d'ajudar-la en les seves necessitats, sinó les seves filles i les seves nores! O sigui, pel fet de ser home no tens capacitat de tenir cura de ta mare o ton pare?

Aquesta càrrega extra és un dels motius que se sumen a molts altres, com l'excés d'importància que li donam a l'aspecte físic d'una dona, la dificultat per aconseguir una valoració adequada de la teva feina, la discriminació en el moment de donar un ascens o un càrrec directiu... que afavoreixen la situació d'estrès i faciliten que acabem patint ansietat, depressió i moltes altres malalties.

I quan una dona pateix algun problema de salut mental ja és gairebé inevitable que pateixi un tracte discriminatori, paternalista i, fins i tot, es veu obligada en moltes ocasions a aguantar menyspreu i violència.

Com a activista d'Obertament Balears, davant la celebració del dia de la dona, he volgut fer aquestes reflexions per dirigir l'atenció sobre les dificultats que tenim les dones, simplement pel fet de ser dones, afegides als possibles problemes de salut mental que tinguem personalment i a la patent discriminació per aquest motiu.

Marisa Mayrata

Activista d'Obertament Balears