Drets i salut mental

La defensa dels Drets Humans és una de les coses més importants i necessàries que podem fer en la nostra vida. Totes les persones tenim la responsabilitat de respectar-los i de fer-los respectar. La majoria de persones que vivim avui en dia a l’Estat espanyol donam per descomptat que es respecten i els considerem essencials. Però moltes no els donen la importància que tenen. Probablement perquè han nascut en democràcia i no són conscients dels anys de lluita, les dificultats i els esforços que tantes persones hem dedicat per aconseguir que els reconeguessin.

Jo vaig començar a lluitar en defensa dels Drets Humans quan tenia 15 anys. En aquell temps no es respectaven a l’Estat Espanyol i podies anar a presó només per manifestar-te. Jo mateixa vaig ser detinguda per la guàrdia civil i vaig estar dos dies tancada només per haver participat en una manifestació en defensa dels drets i la llibertat un Primer de Maig. Uns mesos després el dictador va morir i les coses varen canviar, afortunadament.

Ara ja no és il·legal defensar els Drets Humans. L’Estat Espanyol, com la majoria d’estats, han signat el seu reconeixement. És obligació de totes les persones respectar-los i fer que es respectin. Però encara es continuen vulnerant en molts de casos. Per això és necessari seguir lluitant perquè es respectin.

Un dels col·lectius que més necessita posar en relleu la importància del respecte dels Drets Humans és el de persones que conviuen amb algun problema de salut mental. Perquè les deficiències del sistema en el qual vivim es fan més evidents i més doloroses sobre aquestes persones. Els drets que necessitam que es respectin són els drets més bàsics, els drets que tota persona hauria de tenir garantits:

DRET A UN TREBALL DIGNE

DRET A TENIR UN ESPAI ON VIURE, DRET A L’HABITATGE

DRET A GAUDIR D’UN INGRÉS ECONÒMIC QUE ENS PERMETI ALIMENTAR-NOS, VESTIR-NOS I VIURE EN CONDICIONS SALUDABLES

DRET A GAUDIR D’UNA SANITAT PÚBLICA AMB UNA DOTACIÓ ECONÒMICA SUFICIENT PER ATENDRE LES NECESSITATS DE LA POBLACIÓ

DRET A UNA EDUCACIÓ PÚBLICA QUE GARANTEIXI EL RESPECTE DELS DRETS HUMANS.

Aquests són els drets que jo avui vull reivindicar per a totes les persones. I vull remarcar que per garantir-los és necessari que totes les persones, i en especial les que tenen algun càrrec representatiu, prenguin consciència de les mancances de l’actual sistema i ens responsabilitzem de fer les passes necessàries perquè es compleixin de fet.

Pel que fa a la Sanitat Pública és necessari:

1. Augmentar el nombre de psiquiatres i psicòlegs per tal de poder oferir cites mèdiques amb la freqüència necessària per a cada persona que ho necessiti. Haver d’esperar durant mesos per poder visitar al professional corresponent implica que qualsevol problema de salut empitjora.

2. Donar formació en Salut Mental i en intel·ligència emocional a tot el personal sanitari, de manera que puguin donar una atenció adequada.

3. Adequar els horaris laborals i els temps que es dediquen a l’atenció de cada persona perquè la cita tingui uns resultats satisfactoris.

4. Tenir en compte que un trastorn de salut mental és un problema de la persona en conjunt, no d’una part, com podria ser la fractura d’una cama. Per tant, la solució no es trobarà mai si només pensen en trobar la pastilla que elimini els símptomes. El que hem de fer és anar a l’arrel del problema i posar en marxa totes les eines terapèutiques i socials necessàries per modificar les condicions en les quals viu la persona afectada.

En el Dia de la Salut Mental volem recordar que és necessari aprofundir en el respecte dels Drets Humans i obrir la nostra mirada i el nostre cor per tal de respectar i valorar cada persona tal com és i donar-li les condicions necessàries perquè desenvolupi les seves capacitats i gaudeixi de la seva vida.

Marisa Mayrata, activista d’Obertament Balears